El Casal Catala es va dissoldre el 14 febrer de 2007, després de gairebé 50 anys.
Va néixer el 27 d'Abril de 1960 amb Felip Torrabadella de President Fundador. Abans peró es reuníen al bar La Granja del carrer Estafeta. Es l'associació núm 12 de Navarra.
Val a dir que amb el tancament del Casal Català de Navarra,
ara em costa més viure en català a Navarra.
Com a últim (1) president que vaig ser, i com a català que soc,
he fet aquesta part del blog per mostrar-vos un xic del trosset de Catalunya que era el Casal a Navarra per a mi, i no vull oblidar la infinitat de coses de la nostra terra, que s'hi van fer, així com de les que jo vaig gaudir en els apenes quatre últims anys que en vaig gaudir (2).
Amb l'esperança que algun dia es torni a obrir un grup de catalans com ho va ser el Casal.
Us mostro en aquest blog, el que em queda de català, segons el meu parer, a Navarra.
DIRECTORI DELS ARTICLES A CONTINUACIÓ:
1.- Recordant a en Sergi Colomer i Caubet
2.- Opinió personal dels motius del tancament del Casal.
3.- Algunes fotos del Casal
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
1.- recordant a en Sergi Colomer i Caubet
Va ser una persona que es feia estimar molt. Jo l'apreciava moltíssim. Des del meu cor va evitar el tancament del Casal en un moment delicat i el va mantenir obert fins que ens va deixar. Amb ell va morir el Casal.
(fer click a la imatge per a visualitzar-la)
2.- Opinió personal dels motius del tancament del Casal.
Estic molt dolgut, perque vaig fer els imposibles per tirar endavant el Casal (amb en Sergi), pero opino que el motiu principal del tancament va ser degut a que alguns socis estaven convençuts que s'havia de tencar per uns motius que mai vaig arribar a entendre bé del tot, i la seva obstinació va guanyar per damunt dels qui volien gaudir d'un Casal encara que fósim pocs (3).
Mai he deixat d'estimar els meus, les meves arrels i la meva cultura per lluny que sigui de Catalunya.
La pérdua del Casal es també de molts amics, de tot el que la Generalitat ens feia arribar de franc, d'un lloc per trobar-nos i fer àpats, reunions i jocs; era un trosset de Catalunya.
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
(1) En realitat penso que el veritable últim president va ser el meu predecesor, en Sergi Colomer i Caubet, que em va oferir la presidència per uns determinats motius, i que jo l'admirava e intentava seguir els seus bons consells.
(2) Jo nomès puc parlar apenes, dels últims quatre anys que hi vaig ser, i del que em van parlar els grans, i de la documentació que vaig trobar.
(3) Hi ha casals al món que son menys d'una dotzena i tan sols es troben en un àpat a lany.
(*) El Casal era una associació cultural sense cap mena de ideología política. Ho dic per a evitar cap malentés.